Dinar a La Ferreria

El dissabte 11 de maig de 2019, vam fer un dinar els companys de l'Hospital de Sant Pau que ara estem quasi tots jubilats.

Jo vaig tocar el primer temps de la sonata KV 333 de Mozart.

 

I el vals de Chopin opus 70 número 2.

 

La Gioconda al Liceu

Ahir vaig anar al Liceu a veure La Gioconda. És una òpera molt llarga però no es va fer gens pesada. 

Stefano La Colla va cantar l'ària "Cielo e Mare" de forma memorable. Aquest vídeo és del mateix tenor a Brussel·les.

Fira del llibre en català 2018

He anat a la fira del llibre en català i he comprat dos llibres. Un és el testimoni dels fills dels presoners polítics catalans.

L'altre, Crui, és el que va guanyar el Premi Crexells l'any passat i que he trobat molt ben editat.

La Fugitive

Estic llegint una novel·la de Marcel Proust: La fugitive.

Descriu les seves sensacions quan publica un article a Le Figaro: "Vous avez écrit un article dans Le Figaro? me dit la duchesse, faisant effort pour parler d'une chose qui ne l’intéressait pas."

A Venècia es troba sol quan la seva mare marxa. Es fa servir un refresc davant del Canal, mirant la posta del sol, i hi ha un músic que canta Sole Mio.

Chaque note que lançait la voix du chanteur avec une force et une ostentation presque musculaires venait me frapper en plain cœur. Quand la phrase était consommée en bas et que le morceau semblé fini, le chanteur n'en avait pas assez et reprenait en haut, comme si il avait besoin de proclamer, une fois de plus, ma solitude et mon désespoir.

Encara ara m'agrada, quan vaig a l'Ateneu, agafar el Figaro del dia i llegir-lo.

El bombardeig

Vaig néixer després de la guerra, el 1950, però el record del bombardeig on es va ensorrar quasi tot era encara present. Algunes coses de casa encara faltaven perquè s'havien ensorrat.

La meva mare i la meva àvia vivien a la cantonada Balmes-Gran Via. La majoria dels veïns havien marxat. La meva mare que tenia 11 o 12 anys, no havia anat a l'escola. Es van sentir les sirenes però no van baixar als refugis. Les alarmes eren tant freqüents i es trigava tant a baixar i tornar a pujar que era impossible baixar cada vegada que sonaven les sirenes.

Els avions s'orientaven pel monument a Colom, pujaven per les Rambles i seguien cap a munt deixant anar les bombes com si fos una tempesta que s'acosta i després s'allunya. La probabilitat que la bomba et caigués a sobre era molt baixa.

El rebedor era el lloc més segur. La meva àvia, la meva mare, la germana de la meva àvia amb els dos nens de 2 i 3 anys es van refugiar allà. El senyor Trias que havia vingut de visita no. Considerava que si li havia d'arribar la hora li arribaria igual aquí o allà.

De cop ja no es va veure res. La pols ho amagava tot. Van comprovar que tots estaven bé menys el senyor Trias que no sabien on era.

Quan la pols es va anar aclarint van veure que la casa del costat no existia i es veia la gent al carrer que els indicava la manera de baixar despenjant-se per les runes de la casa.

Tots van poder baixar però el senyor Trias no. Havia mort en el bombardeig.

Betevé ha publicat la llista de víctimes dels bombardejos de Barcelona. El senyor Trias hi apareix: 1406 19/03/1938 Joaquim de Trias de Miguel